Com es pot frenar un incendi forestal a la interfície urbanoforestal entre la serra de Collserola i els barris de Barcelona?

El repte: la interfície urbanoforestal de Collserola

El Parc Natural de Collserola és un dels principals pulmons verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però també un espai amb un risc creixent d’incendis forestals, especialment en un context de:

• Temporades d’incendis més llargues
• Episodis de sequera prolongada
• Canvi climàtic amb vents forts i tempestes intenses

Els antecedents internacionals —com els incendis de Grècia, Califòrnia o Portugal— demostren que els focs en zones d’interfície urbanoforestal poden tenir conseqüències devastadores, amb evacuacions massives i víctimes mortals.

En el cas de Collserola, infraestructures com la carretera de les Aigües poden actuar com a tallafoc natural. Tanmateix, factors com el vent, la baixa humitat o la radiació tèrmica poden permetre que el foc salti aquesta barrera.

SIDEINFO: un sistema pioner a Catalunya

L’article analitza el projecte impulsat des de Bombers de Barcelona: el Sistema de Defensa Contra Incendis Forestals (SIDEINFO).

Es tracta d’una infraestructura automatitzada que combina:

• Sistema tradicional d’aportació d’aigua
• Sensors intel·ligents
• Automatització i control remot
• Activació preventiva i resposta ràpida

L’objectiu és clar: mullar la vegetació abans que el foc hi arribi i frenar-ne la propagació, especialment en punts crítics de la interfície urbana.

Vols conèixer els detalls tècnics del projecte? Et convidem a llegir l’article complet de la revista Alarma!

The post Un escut d’aigua per a Collserola: la nova defensa intel·ligent contra el foc appeared first on MSconsultors.

Les inscripcions es poden fer en aquests enllaços:
29/06 Sessió de presentació del curs el dimarts 29 de juny a les 18 h
21/09 Sessió de presentació del curs el dimarts 21 de setembre les 18 h

El nostre CEO, Jordi Sans, és un dels directors d’aquest Postgrau sobre Enginyeria d’Incendis i Anàlisi de Risc que organitzen els EIC.

Aquesta formació en enginyeria d’incendis i anàlisi de risc vol preparar professionals amb els coneixements i competències necessàries per donar resposta des d’una visió global i transversal als requeriments que les empreses i institucions tenen actualment en l’àmbit de la seguretat.

Així doncs, amb aquest curs s’obtindran les següents competències:

• Assolir les competències completes demanades en els nivells Bàsic i Avançat de Prevenció d’Incendis, que permeten la presentació del candidat a les proves de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per a l’obtenció de les corresponents acreditacions.
• Obtenir els coneixements avançats en matèria de projectes en enginyeria de protecció contra incendis.
• Obtenir els coneixements generals d’anàlisi de riscos i del sistema de protecció civil.

Gràcies a aquesta formació, els alumnes acabaran el curs amb un seguit de competències imprescindibles en el sector de la seguretat contra incendis:

1. Conèixer i dominar les tècniques necessàries per dissenyar i gestionar les mesures de protecció en l’àmbit de la “safety engineering” amb una visió global del sector.
2. Ser competents en el disseny de les mesures de protecció contra incendis tant actives i passives, com prestacionals i prescriptives.
3. Conèixer les eines de simulació numèriques en els camps de la combustió i la dinàmica del foc, el comportament estructural davant l’incendi i els sistemes de control de temperatura i evacuació de fums.
4. Conèixer les metodologies d’anàlisi de riscs
5. Estar capacitats per aplicar les noves tecnologies de la indústria 4.0 a l’anàlisi del risc, la seguretat i la protecció contra incendis.

En definitiva, un curs imprescindible per a professionals impartit per professionals amb la garantia d’una direcció acadèmica de primer nivell i l’organització del COEIC.

The post La necessitat d’una formació especialitzada en enginyeria d’incendis appeared first on MSconsultors.

Quan a nivell de prevenció i protecció ja no s’hi pot fer més, és quan la nostra feina es concentra a gestionar aquests moments de crisi (emergències). Per fer-ho, per una banda, analitzem la manera de minimitzar els danys. I, al mateix temps, ens preparem per gestionar-los de la manera més ràpida i eficient possible. En un entorn tan canviant com el que vivim les societats actuals, pot ser un repte per a qualsevol activitat.

Els municipis han d’estar organitzats per fer front a qualsevol situació d’emergència (VENTCAT, TRANSCAT, INUNCAT, PLASEQCAT, etc.). El DUPROCIM (Document únic de Protecció Civil Municipal) és el document que aglutina tots els plans que afecten un municipi determinat, contempla els elements vulnerables i determina els responsables municipals de gestionar l’emergència.

Hem realitzat més de cinquanta DUPROCIM i hem participat en la redacció de la Guia de Document Únic de Protecció Civil Municipal del Departament d’Interior.

La nostra experiència en la planificació d’emergències i autoprotecció ens ha dut a col·laborar amb la Direcció General de Protecció Civil en la redacció de la Guia del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM). Podeu accedir al document en aquest enllaç: https://interior.gencat.cat/

A nivell municipal i territorial hem participat activament en l’establiment dels protocols necessaris per gestionar aquestes situacions. Tant és així que hem elaborat ja una cinquantena de DUPROCIM. Elaborar un DUPROCIM implica haver estudiat els riscos d’un territori/municipi en concret. Així doncs, i, en funció dels mitjans dels que disposen, preparar la resposta més adequada en cas d’emergència. Alguns exemples recents són el Duprocim Cercs i Olvan o Cabrera Anoia).

The post Planificació d’emergències i autoprotecció al territori appeared first on MSconsultors.

Tot plegat ens ha fet reflexionar, una mica més, sobre aquesta temàtica.

Com a punt de partida, volem destacar que les regulacions prescriptives són imprescindibles per al mercat de protecció contra incendis. Però això no és obstacle perquè el disseny prestacional sigui l’element dinamitzador dels coneixements més avançats de l’enginyeria del foc. Afrontar aquesta realitat és inexcusable en aquests moments ja que no només té una aplicació evident per a edificis singulars, sinó que es pot estendre a varietat de riscos com a alternativa als codis prescriptius quan aquests són insuficients per garantir les prestacions o la seguretat de determinades instal·lacions.

El grau d’especialització per aquesta mena de projectes fa necessari un perfil d’enginyer projectista amb experiència i sentit comú

En la fase de disseny és on s’ha de demostrar, no només els coneixements, sinó també la maduresa pro­fessional que porta a elegir les solucions tècniques aplicables als riscos. No val només definir un sistema de protecció contra incendis que satisfaci les exigències mínimes prescriptives assenyalades als reglaments. Cal estar disposats a trobar la millor solució des del punt de vista tècnic, equilibrant la inversió econòmica. La millor solució haurà de ser la més rendible per a la seguretat i no té perquè ser la més barata com a valor objectiu en la implantació.

L’evolució dels softwares de referència ha brindat una oportunitat d’or als tècnics de realitzar projectes basats en prestacions. Els Criteris d’avaluació de simulacions computacionals publicats per Bombers són de gran utilitat per definir alguns paràmetres. Amb tot, el grau d’especialització que requereix aquesta mena de projectes fa necessari un perfil d’enginyer projectista amb experiència i sentit comú i que mantingui una actualització permanent dels seus coneixements tècnics.

Com dèiem, les regulacions prescriptives són fonamentals i articulen tot els sistema de seguretat al voltant dels edificis i establiments. Tant és així, que les normatives de referència estatals obren la porta al disseny prestacional:

• El RD 513/2017 pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI).

[minti_blockquote]“En el seu apartat 2 de la seva disposició final tercera, Mesures d’aplicació, disposa el següent. “excepcionalmente, la Dirección General de Industria y de la Pequeña y Mediana Empresa podrá autorizar el uso de guías y disposiciones técnicas con soluciones técnicas alternativas a las del reglamento aprobado por este real decreto, siempre que proporcionen un nivel de eficacia equivalente en cuanto al funcionamiento de las instalaciones de protección contra incendios“.[/minti_blockquote]

• El RD 2267/2004 pel que s’aprova el Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI).

[minti_blockquote]en el seu article 1 contempla el concepte de mesures o “tècniques de seguretat equivalent”. A l’article 4 planteja la possibilitat d’utilitzar “procedimientos de cálculo, analítico o numérico, de reconocida solvencia o justificada validez”.[/minti_blockquote]

• El RD 314/2006 pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

[minti_blockquote]“Aquest realitza una menció més explícita del disseny prestacional. En concret, destaquem el DB SI del CTE en el Capítol III Criterios generales de aplicación, que indica:”pueden utilizarse otras soluciones diferentes a las contenidas en este DB, en cuyo caso deberá seguirse el procedimiento establecido en el artículo 5 del CTE y deberá documentarse en el proyecto el cumplimiento de las exigencias básicas. Cuando la aplicación de este DB en obras en edificios protegidos sea incompatible con su grado de protección, se podrán aplicar aquellas soluciones alternativas que permitan la mayor adecuación posible, desde los puntos de vista técnico y económico, de las condiciones de seguridad en caso de incendio. En la documentación final de la obra deberá quedar constancia de aquellas limitaciones al uso del edificio que puedan ser necesarias como consecuencia del grado final de adecuación alcanzado y que deban ser tenidas en cuenta por los titulares de las actividades“.[/minti_blockquote]

The post El futur (i el present) de l’enginyeria contra incendis passa pel disseny prestacional. appeared first on MSconsultors.

Aquest desastre, gairebé paradigmàtic, va posar de manifest la fragilitat a la que estem sotmesos a les societats actuals. I si bé és cert a Catalunya, afortunadament, tenim una experiència relativament plàcida pel que fa a aquesta mena de desastres, això no vol pas dir que no hi estiguem exposats o que estiguem en posició de menystenir els riscos existents en el nostre territori.

De fet, aquest any hem viscut l’accident petroquímic d’IQOXE a La Canonja. Però molts recordem catàstrofes com el càmping dels Alfacs, la nevada del març de 2010, l’enfonsament del túnel del Carmel i el recent temporal Glòria. Tots ells causats per riscos diferents, però amb greus implicacions i conseqüències relacionades amb el territori.

El debat sobre com equilibrar els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts i la seguretat continua vigent.

Amb l’evolució de la tecnologia han nascut nous perills. A més, per un motiu o altre s’han accentuat els derivats dels riscos naturals, ja existents. La gestió de la interfície formada entre els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts, i la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient és encara avui en dia objecte de llargues discussions entre els diferents agents dels sistemes de seguretat, públics i privats, i la societat civil.

Per tot això és fonamental comptar amb una bona regulació mitjançant una planificació territorial ordenada que integri el factor risc.

Una de les solucions que es posa damunt de la taula és la instal·lació de barreres físiques. Una barrera física és un element de protecció integrat en el territori que permet resguardar la població dels possibles accidents de la indústria, que suporta els efectes químics (núvols tòxics i/o contaminació), mecànics (ona de sobrepressió i projecció de fragments) i tèrmics (radiació). Les metodologies de càlcul dels efectes possibles són fonamentals per a un correcte dimensionament d’aquestes barreres físiques.

El dubte i el debat, tanmateix, continuen vigents: quina hauria d’haver estat la barrera adequada per evitar Fukushima?

The post Risc i territori. Límits i barreres. appeared first on MSconsultors.

Alguns sectors en què podem trobar aquest tipus d’emmagatzematge són l’alimentari o el farmacèutic, entre d’altres.

A grans trets, les cambres frigorífiques industrials es classifiquen en:

• Cambres de refrigeració; fins als 0ºC.
• Cambres de congelació; per sota del 0ºC i que poden arribar als -25ºC i en alguns casos fins a -40ºC

L’ambient que es genera en aquests recintes és complicat per les seves característiques

• Baixes temperatures.
• Condensació.

Cal tenir en compte que les temperatures baixes o molt baixes poden afectar tant a l’esdevenir de l’incendi que deixa de comportar-se de manera habitual, com a les solucions convencionals que aplicaríem en una altra mena de magatzem.

Un projecte contra incendis en cambres frigorífiques ha de tenir en compte un seguit de punts crítics.

Els fums d’un incendi en cambres frigorífiques es refreden i no pugen de la mateixa manera que s’elevarien en un espai a temperatura ambient. A més també es generen corrents d’aire que fan que el fum es dilueixi.

Una detecció adequada és fonamental per evitar que l’incendi avanci de manera descontrolada abans no salti l’alarma. Un altre aspecte a considerar és que aquest tipus de magatzem es caracteritza per tenir grans alçades. En aquests casos cal triar la solució de detecció que eviti falses alarmes produïdes per cristalls del gel o que tinguin en compte l’estratificació del fum i la condensació.

Els sistemes de control de temperatura i evacuació de fums han de dissenyar-se d’acord a aquesta peculiaritat. A Catalunya cal tenir present la SP129 i la SP112.

Qualsevol sistema convencional d’extinció per aigua de canonada mullada pot tenir l’inconvenient de que es congeli l’aigua de les canonades. Les solucions més habituals per salvar el problema de la congelació són:

• Ruixadors secs. És a dir, canonada pressuritzada amb aire en comptes d’aigua.
• Ruixadors secs amb preacció. Consisteixen en instal·lar un sistema de detecció de resposta ràpida que possibiliti carregar amb aigua la instal·lació prèvia a l’activació del ruixador.

En cambres frigorífiques els incendis (especialment el fum) es comporten de manera diferent i les solucions convencionals no acostumen a ser vàlides.

Un projecte contra incendis en cambres frigorífiques ha de tenir en compte un seguit de punts crítics.

Per exemple, per aconseguir una bona refrigeració és fonamental un bon aïllament al sostre, al terra, parets, etc. L’elecció d’aquest aïllament (i el seu poder ignífug)  és una variable que pot afectar a bona part del projecte.

Cal prestar especial atenció a la sala màquines. Aquest és un dels punts crítics del projecte, ja que bona part dels incendis s’inicien aquí).  A nivell de protecció contra incendis, la ITC IF-03: Clasificación de los sistemas de refrigeración, remet al projectista al RSCIEI i al Codi Tècnic de la Edificació (CTE)

En definitiva, a l’hora de realitzar el projecte per aquesta mena d’instal·lacions, són moltes les consideracions que l’enginyer haurà de tenir en compte. Com hem dit al començament es tracta de projectes de gran complexitat, en aquest article n’hem apuntat només algunes.

The post La protecció contra incendis en cambres frigorífiques appeared first on MSconsultors.

Dos accidents greus seguits van fer saltar les alarmes de la premsa (especialment la local) que va publicar alguns articles interessants sobre l’alt risc d’accidents de matèries perilloses a Tarragona i Catalunya.

Segons un informe de Protección Civil, entre el 2008 i el 2017, Catalunya lidera a Espanya el rànquing d’accidents de mercaderies perilloses (253), seguida d’Andalusia i Castella i Lleó (100), Galícia (87) i el País Basc (86).  Aquests rànquing no indica que a Catalunya ho estiguem fent especialment pitjor que a les altres comunitats autònomes. Si tens més indústria que manipula, processa o ets punt de rebuda de l’exterior de mercaderies perilloses, per estadística a iguals condicions de seguretat, tindràs més accident.

Les províncies amb més accidents en transport de matèries perilloses són Barcelona (118), Tarragona (57), i Lleida i Girona (39).

Aquest mateix informe apunta la relació entre la densitat i la localització de les instal·lacions industrials i els accidents. La zona de Tarragona té un flux elevat degut, òbviament, a la important activitat química i petroquímica.

Un article del Diari de Tarragona afirma que per la província circulen anualment, 44.457 camions que transporten mercaderies perilloses (això són 120 camions al dia, aproximadament). Som coneixedors que el transport de mercaderies perilloses ha de complir amb estrictes normes de seguretat. Però, si apliquem la fórmula senzilla (Risc = dany * probabilitat), entenem ràpidament els mals resultats de Catalunya en el rànquing de Protección Civil.

No es tracta d’aturar l’activitat, almenys, aquesta no és ni la voluntat ni el plantejament d’aquest article. És més, apostem per un país fortament industrialitzat i amb empreses punteres en el sector de la química i petroquímica. El que es tracta és d’evitar i minimitzar el risc i aquest, com sabem, és greu amb conseqüències potencialment grans.

Segons el mapa de protecció civil de Catalunya, dels 947 municipis que conformen el Principat, 223 tenen l’obligació de disposar del Pla TRANSCAT (Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya). Aquest pla especial té per finalitat disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir en l’àmbit del risc en el transport de les mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.

Dels 223 municipis que tenen l’obligació de disposar del TRANSCAT, detectem que 92 municipis no tenen el Pla homologat i 66 estan pendents de revisió.

MSConsultors ha elaborat un bon nombre de DUPROCIMS (Document Únic de Protecció Civil que inclou el TRANSCAT) per un bon nombre de municipis arreu del país. Contacteu amb nosaltres per posar-vos al dia amb el TRANSCAT.

Recordem què un DUPROCIM és:

• Document que aglutina tots els aspectes de salvaguarda dels béns i la població del municipi.
• Espai de recopilació d’informació essencial per qualsevol tipus de risc.
• Conjunt de indicacions per als responsables municipals de l’emergència, per tal que puguin actuar correctament davant d’un incident al municipi.
• Contempla tots els elements vulnerables que puguin patir danys greus en cas d’emergència i estableix els protocols per al seu avís i rescat.

The post Catalunya, al capdamunt del rànquing d’accidents en el transport de mercaderies perilloses. appeared first on MSconsultors.

Els residus arriben a la planta de reciclatge i s’emmagatzemen fins que són processats. Durant aquest període, els materials pateixen processos tèrmics que poden generar focus de combustió. Un altre risc és el propi procés de reciclatge o valorització on es fa servir maquinària automatitzada com trituradors, premses o conductes de transport, entre d’altres. Durant aquesta fase el material és sotmès a accions que provoquen desplaçaments tèrmics i efectes físics que poden causar un incendi en qualsevol punt del procés.

És per aquest motiu que es requereixen solucions contra incendis més elaborades que les convencionals. Alguns exemples poden ser sistemes de detecció i extinció de guspires en conductes, detecció mitjançant càmeres termogràfiques o detecció per aspiració.

Toxicitat, inflamabilitat, risc de corrosió, risc d’explosió, etc. requereixen solucions contra incendis més elaborades que les convencionals.

Al problema de l’incendi, prou crític per si mateix, cal afegir-hi, quan parlem de residus, altres problemàtiques associades. Toxicitat, inflamabilitat, risc de corrosió, risc d’explosió, etc.

Els incendis en plantes de tractament de residus no només tenen efectes en pèrdues econòmiques per a l’empresari o pèrdues laborals per als treballadors, sinó que poden tenir conseqüències mediambientals severes i afectar a la salut de les persones dels voltants. Per posar un exemple, tenim l’incendi d’una planta de tractament de dissolvents i residus industrials a Montornès del Vallès el desembre passat on el dissolvent en flames va arribar fins el Riu Besòs.

Sabem que cal treballar en les causes per tenir algun efecte en les conseqüències, per això:

• Cal que la propietat faci les inversions necessàries en adequacions i manteniment d’instal·lacions, especialment aquelles referents a la seguretat.
• És ben sabut que la quotidianitat fa baixar la percepció del risc. Cada dia anem a treballar i mai passa res, de manera que anem abaixant la guàrdia, fins que passa. Per tant, és molt important definir i implantar un calendari de formacions i informacions al personal.
• És imprescindible identificar els riscos, avaluar-los correctament i gestionar-los de manera que desapareguin o se’n minimitzin els efectes. Per això, existeixen empreses especialitzades en seguretat.
• A MSConsultors, ja hem ajudat a un bon nombre de plantes de tractament de residus.

La Planta de Servei d’Incineració de Residus de Tarragona (SIRUSA), la Planta Tractament de Residus Orgànics de Can Barba a Terrassa o el Centre de Tractament de Residus del Vallès (CTRV) són alguns exemples interessants d’enginyeria contra incendis aplicada a aquesta mena d’instal·lacions. Des d’aquí volem agrair la seva confiança i el seu compromís envers la seguretat de persones, béns i medi ambient.

MSConsultors, com empresa especialitzada, pot ajudar als empresaris de la plantes de tractament de residus a gestionar correctament el risc de les seves instal·lacions.

The post La seguretat contra incendis a les plantes de tractaments de residus appeared first on MSconsultors.

Ja hem parlat en reflexions anteriors sobre la propagació del foc en façana i hi ha nombrosos articles i publicacions sobre el tema. Destaquem aquí l’Estudi sobre la problemàtica generada per la propagació d’incendis en façanes d’edificis del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dirigit pel nostre CEO, Jordi Sans.

A la web del Clúster de Seguretat Contra Incendis podem trobar força articles sobre els incendis en façanes:

• Alberto Diego, ITeC: Propagación del fuego por fachada. Ensayos a gran escala.
• KINGSPAN: Propagació d’incendis en façanes: Limitacions de les Euroclasses i avantatges dels assajos a gran escala.
• MSCONSULTORS: Anàlisi actual i propostes de futur de la propagació d’incendis per façanes d’edificis.
• EFECTIS: Eines de simulació d’incendis per a la investigació de sinistres.

La reflexió que volem fer en aquestes línies, però és una altra. Llegim a la premsa que l’edifici tenia 20 plantes (això és una alçada d’entre 60 i 70 metres). Les escales de Bombers no són suficientment llargues per assolir aquestes alçades. Per tant, les plantes superiors de qualsevol edifici amb una alçada superior a les 20 plantes són inaccessibles des de l’exterior amb les escales de Bombers. A aquest fet, caldria sumar-hi la dificultat d’accedir a un edifici amb la façana en flames com una torxa.

Les plantes superiors dels edificis de més de 20 plantes són inaccessibles des de l’exterior amb les escales de Bombers.

Amb tot això, hauríem de reflexionar sobre quines condicions de seguretat extra hem de dotar als edificis de gran alçada (EGA). El Código Técnico de la Edificación (CTE) ja fa una diferència en edificis de més de 18 metres d’alçada i de més de 28 metres d’alçada. A Catalunya també s’ha de tenir en consideració l’SP109  Instrucció Tècnica Complementària de Condicions de Seguretat en Edificis amb Alçada d’Evacuació Superior a 50 metres. No entrem a discutir aquí si són suficients o no, destaquem, però, que sí es té en compte l’alçada a l’hora d’establir unes o altres solucions a favor de la seguretat contra incendis.

Però la variable de l’alçada és la única que hem de tenir en compte? Entenem que fer normes és una tasca complicada ja que han de ser generals i els projectes són particulars, excepcionals. Tanmateix, quan es projecta la seguretat per a un edifici, pel que fa a l’accessibilitat dels equips d’emergència i rescat, hauríem de tenir en compte altres factors a banda de l’alçada o potser com combinen entre ells.

Els materials del que està feta la façana i el seu aïllament, el sistema constructiu d’aquesta (panell Sandwich, ventilada o no, murs portants…), la ubicació de l’edifici (està en carrers amples i de fàcil accés per als camions de Bombers o en carrerons estrets com els de Ciutat Vella?), l’alçada, etc. Les combinacions d’aquests quatre factors ens donen molt diverses possibilitats d’edificis i multitud de nivells de seguretat en funció de les solucions aportades en el projecte.

A MSConsultors ens agrada tant complir la normativa, com aportar sentit comú als nostres projectes per aconseguir el màxim de seguretat per a les persones i els béns.

Treballem els projectes buscant les solucions a mida per a cada una de les particularitats que tenen els edificis. Combinant el compliment normatiu amb les solucions prestacionals aconseguim resultats eficients per a problemàtiques complexes.

The post L’incendi de l’edifici d’habitatges de Madrid o una nova evidència del risc d’incendi en edificis de gran alçada appeared first on MSconsultors.

“Cada 12 dies els Bombers de la Generalitat han de fer una sortida en establiments hotelers”. Aquesta afirmació la va fer Joan Gallart, en aquell moment Cap del Servei de Prevenció de Bombers de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la jornada sobre el Risc d’incendi en hotels organitzada l’any 2017 pel Clúster de Seguretat Contra Incendis (associació de la qual MSConsultors n’és soci fundador).

 “Cada 12 dies els Bombers de la Generalitat han de fer una sortida en establiments hotelers”

Gallart també va apuntar que els incidents principals estaven força acotats i els factors a controlar principalment són els següents:

• SI 1. Limitació de la propagació interior,  
• SI 3. Evacuació dels ocupants fins a un lloc segur, i
• SI 4. Instal·lacions de detecció, alarma i extinció d’incendis.

Aquesta problemàtica, per tant, veiem que ve de lluny i es coneixen les principals debilitats d’aquesta mena d’establiments, però han passat tres anys d’aquesta jornada i el paradigma social i econòmic del país ha canviat radicalment arrel de la pandèmia del COVID 19. La pregunta seria, la situació ha empitjorat?

Doncs mentre escrivim aquest article no tenim cap certesa, però sí algunes sospites que fan pensar que la situació es pot anar agreujant. Vegem-ne algunes:

1. La crisi econòmica s’acarnissa al sector turístic, especialment l’hoteler, que ha de fer mans i mànigues per sobreviure. Lamentablement, això acostuma a traduir-se en una manca d’inversió.
2. Massa sovint, enlloc de veure la seguretat com a una inversió, es tendeix a veure-la com una despesa. Per tant, podem sospitar que les primers partides a retallar tindran a veure amb:
   • El manteniment de les instal·lacions de seguretat contra incendis, amb el greu risc que això suposa: detecció obsoleta, sistemes d’extinció que no funcionen, etc. S’està realitzant aquest manteniment periòdic de les instal·lacions?
   • La gestió de la seguretat i les emergències. En aquest context de crisi, amb tants treballadors en ERTO, ens podem preguntar: S’estan mantenint els plans d’autoprotecció? S’està fent la formació d’emergències als treballadors? S’estan fent els simulacres?
   • Les revisions periòdiques de les instal·lacions. Aquestes són d’obligat compliment, tanmateix, a data d’avui, amb tants i tants hotels tancats al públic, s’estan duent a terme?

Si la resposta a qualsevol de les tres preguntes anteriors és no, tenim un problema. El risc d’incendi en hotels augmentarà.

No deixem la seguretat en mans de la mala sort

No volem aquí assenyalar els gestors i propietaris dels hotels com a culpables d’una situació que ha generat la crisi actual. El sector hoteler i turístic, un dels principals motors econòmics del país, està passant per hores baixes. Cal reactivar-lo, però garantint la seguretat a tots nivells, també contra incendis. No deixem la seguretat en mans de la mala sort.

MSCONSULTORS compta amb personal acreditat com a inspector de SAFEHOTEL i, com enginyeria de seguretat especialitzada, tenim àmplia experiència en el disseny de les instal·lacions de seguretat contra incendis i en la gestió de la seguretat (plans d’emergència, simulacres…) dels hotels. Oferim els nostres serveis a uns preus molt competitius.

Barcelona, 25 d’agost de 2020.

The post Els incendis en hotels, un degoteig en augment? appeared first on MSconsultors.