Nantes, Notre Damme de París, Sant Petersburg, Mesquita de Còrdova, entre d’altres.
Aquest cap de setmana, 18/07/2020, l’incendi a la Catedral de Nantes, ens ha fet recordar el de fa poc més d’un any a Notre Damme de París. Tot i que les conseqüències no han estat tan devastadores, aquests incendis tan seguits en el temps, ens ha fet pensar:
Per què cremen les catedrals?
Al llarg de la Història, trobem nombrosos incendis que arrasen, no només les catedrals sinó ciutats senceres: Roma (64 d. C.), Londres (675, 1087, 1135, 1212 i, el més recordat, 1666), Lübeck (1157, 1251 i 1276), Boston (1872), Chicago (1871), Santander (1941).
Tots ells incendis de gran envergadura que han suposat canvis importants en el planejament de les ciutats i, en molts casos fins i tot, en els materials de construcció: de fusta a pedra.
Lluny, però, de poder deixar els incendis en el passat, aquests s’entesten a fer-se presents i es manifesten periòdicament per recordar-nos que el risc existeix i no podem baixar la guàrdia.
En podem recordar alguns: Catedral de Sant Pere i Sant Pau de Nantes (2020), Notre Damme de París (2019), Catedral catòlica de Sosnowiec (2014), Catedral de la Santíssima Trinitat de Sant Petersburg (2006), Catedral Alemanya de Berlín (1994), Catedral de Tori (1997), arxiu del Cabildo Catedralici de Còrdova, ubicat a la Mezquita-Catedral (2001) o la Catedral de León (1966), entre tants i tants d’altres.
Arrel de l’incendi de Notre Damme, el nostre director, Jordi Sans, va aparèixer a diferents mitjans donant la seva opinió. Podeu accedir a algunes de les seves reflexions en aquests enllaços:
- Entrevista a Betevé.
- No deixem cremar la nostra Història. Article publicat pel Clúster de Seguretat contra Incendis.
- Notícia publicada a Vilaweb
- Notícia publicada a La Vanguardia
També el nostre director tècnic, Manel Martín, va participar a la jornada del Clúster de Seguretat Contra Incendis: La Seguretat en cas d’Incendi en edificis culturals: https://clusterincendis.com/jornada-incendis-edificis-culturals/
Amb tot això, tornem a la pregunta: per què cremen les catedrals? Doncs, com gairebé sempre, la resposta mai és senzilla, però, com a mínim, ens trobem amb una combinació de factors:
- Estructures molt altes que afavoreixen la propagació del foc.
- Sovint, almenys a moltes catedrals europees, estructures de fusta a la coberta. Fusta que amb els anys es va ressecant i, conseqüentment, s’inflama amb més facilitat.
- Combinacions d’elements decoratius que poden resultar fatals: pintures, teles, retaules de fusta amb espelmes i ciris en un mateix espai.
- Dificultats (per pressupost, per estètica o per conservació) d’instal·lar sistemes d’extinció eficients.
- Per últim, la mala fe (factor complicat de controlar, però que també hem de contemplar).