Quan comencem aquest article i pensem en els desastres més importants dels últims temps relacionats amb el territori, recordem el terratrèmol de magnitud 9 i el subsegüent tsunami que va arrasar la part oriental del Japó i va ser el detonant del segon accident nuclear més important de la Història: Fukushima.
Aquest desastre, gairebé paradigmàtic, va posar de manifest la fragilitat a la que estem sotmesos a les societats actuals. I si bé és cert a Catalunya, afortunadament, tenim una experiència relativament plàcida pel que fa a aquesta mena de desastres, això no vol pas dir que no hi estiguem exposats o que estiguem en posició de menystenir els riscos existents en el nostre territori.
De fet, aquest any hem viscut l’accident petroquímic d’IQOXE a La Canonja. Però molts recordem catàstrofes com el càmping dels Alfacs, la nevada del març de 2010, l’enfonsament del túnel del Carmel i el recent temporal Glòria. Tots ells causats per riscos diferents, però amb greus implicacions i conseqüències relacionades amb el territori.
El debat sobre com equilibrar els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts i la seguretat continua vigent.
Amb l’evolució de la tecnologia han nascut nous perills. A més, per un motiu o altre s’han accentuat els derivats dels riscos naturals, ja existents. La gestió de la interfície formada entre els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts, i la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient és encara avui en dia objecte de llargues discussions entre els diferents agents dels sistemes de seguretat, públics i privats, i la societat civil.
Per tot això és fonamental comptar amb una bona regulació mitjançant una planificació territorial ordenada que integri el factor risc.
Una de les solucions que es posa damunt de la taula és la instal·lació de barreres físiques. Una barrera física és un element de protecció integrat en el territori que permet resguardar la població dels possibles accidents de la indústria, que suporta els efectes químics (núvols tòxics i/o contaminació), mecànics (ona de sobrepressió i projecció de fragments) i tèrmics (radiació). Les metodologies de càlcul dels efectes possibles són fonamentals per a un correcte dimensionament d’aquestes barreres físiques.
El dubte i el debat, tanmateix, continuen vigents: quina hauria d’haver estat la barrera adequada per evitar Fukushima?