La tasca d’elaborar un PAU és, en el millor dels casos, el final del procés de l’alta d’una activitat econòmica:

• Construcció de l’edifici, magatzem, indústria, etc. on es desenvoluparà l’activitat, amb tots els permisos urbanístics, d’obres i d’ocupació que comporta.
• Adequació de l’espai a l’activitat econòmica a desenvolupar, amb els permisos d’activitats, llicències, etc. que comporta.

Per tant, si tot va bé, al moment de demanar la llicència d’activitat el més probable és que algun dels actors (tècnics municipals, entitats de control, etc.) demani al titular de l’activitat, o a l’enginyeria que està tramitant la llicència,  la presentació d’un pla d’autoprotecció.

En aquest cas, la realització del PAU serà una feina relativament senzilla, atès que tota la informació estarà disponible, i l’establiment complirà totes les normatives vigents (bàsicament de protecció contra incendis, que són les més importants a l’hora d’elaborar un PAU) i serà exclusivament un exercici professional de redactar el millor PAU pel client i establiment en concret.

Però aquest no és el cas més comú. En la majoria dels casos estem parlant d’activitats existents, amb tots els permisos demanats de fa temps que, en un moment donat, s’adonen que estan afectats per Decret 30/2015. En aquest moment contracten una enginyeria per realitzar el PAU i, llavors, aquí, comença una cursa d’obstacles de solució difícil.

Actualment, la Direcció General de Protecció Civil —organisme que té la responsabilitat d’elaborar l’informe tècnic en el qual especifica si aquest és favorable o no per poder homologar el PAU en posterioritat— demana la següent informació per emetre l’informe favorable i, per tant, homologar posteriorment el PAU:

• La llicència d’activitats.
• Una certificació que l’establiment compleix els requisits d’evacuació.
• Una certificació que l’establiment compleix els requisits de confinament.

Val a dir que enlloc ha estat publicat que aquesta informació sigui imprescindible per homologar un PAU, però la realitat és que la demanen.

L’explicació és lògica, la filosofia que hi ha darrera dels PAUS, i tot el sistema d’emergències de la Generalitat, es basa en garantir les condicions d’autoprotecció.

No se’ns escapa que la llicència d’activitats és una garantia per a la Direcció General de Protecció Civil ja que això vol dir que altres organismes de control (tècnics municipals, entitats de control, etc.) ja han verificat els sistemes de protecció contra incendis de l’activitat i els consideren correctes. També és lògic que, sempre pensant en garantir les condicions d’autoprotecció, demanin al tècnic redactor del PAU els certificats de compliment dels requisits d’evacuació i confinament.

Però clar, què és el que han verificat els organismes de control si, per exemple, ens trobem amb:

• Una llicència d’activitats d’inicis dels anys cinquanta, seixanta, o inicis dels setanta. Si aquesta activitat no ha patit modificacions des de l’obtenció de la llicència —i en aquell moment no existia cap normativa de protecció contra incendis a Espanya—, segueix sense aplicar-li cap normativa de protecció contra incendis. Per tant, com justifica el tècnic redactor que l’edifici garanteix l’evacuació i confinament?, quins càlculs realitza?, i en funció de quina normativa?
• O encara pitjor, una activitat que no disposa de llicència; i això precisament acostuma a passar en establiments de titularitat pública.

L’any 1935 es va publicar el Reglament de Policia i Espectacles Públics. Tanmateix, la primera normativa espanyola de protecció contra incendis no va aparèixer fins l’any 1974:  la Norma Tecnològica sobre Instal·lacions de Protecció contra el Foc (NTE-IPF/74) que no era d’obligat compliment. Val a dir que les ordenances provincial i municipal de Barcelona (ambdues de 1974) i la de Madrid (1976), sí que eren d’obligat compliment. Posteriorment, es van publicar un RD per a Hospitals (1978), una Ordre per a Hotels (1979). I, a partir d’aquí, totes les NBE-CPI que hi ha hagut (1981, 1982, 1991, 1996) fins a arribar al CTE vigent avui en dia. Per tant, quina normativa d’evacuació ha de complir un edifici construït als anys cinquanta? I com justifica el tècnic redactor el compliment dels requisits d’evacuació? Aquesta és una pregunta a la que, a hores d’ara, no tenim resposta. Es podria realitzar el següent exercici:

Fem uns càlculs sense cap base normativa i resulta que l’edifici no compleix els requisits d’evacuació (per exemple del CTE si el volem prendre com a base, atès que és la normativa actual). Tenim dues solucions:

1. Fer entendre a la propietat que cal que faci obres per a que li homologuin un PAU; explicant-li clarament que aquestes obres només serveixen per això ja que, a dreta llei, està complint amb tota la normativa que li aplica en quant a llicències, protecció contra incendis etc.
2. Presentar el PAU amb els càlculs realitzats (es demana expressament la realització dels càlculs), però tenint en compte que són uns càlculs sense cap base normativa perquè, com hem vist, no existeix cap normativa que apliqui.  Dit d’una altra manera, cadascú pot fer els càlculs com vulgui i acabar dient que l’edifici compleix els requisits d’evacuació segons la normativa que li aplica: cap.

Creiem que la Taula d’Interpretació i Desplegament dels Plans d’Autoprotecció (TID-PAU) ha de debatre per trobar una solució perquè és el lloc idoni on presentar aquestes qüestions atès que hi estan representats:

• Diputació de Barcelona
• Bombers de Barcelona
• Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya
• Col·lectius professionals
• Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya
• Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
• Consell dels Col·legis d´Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya
• Consell dels Col·legis d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya
• Associacions, Gremis, Federacions, Patronals
• Plataforma de Tècnics Municipals de Catalunya
• Associació de Tècnics de Protecció Civil de Catalunya

La TID-PAU té publicada la recomanació, R-5 de febrer de 2013 i revisió de 9/2015 sobre els criteris d’homologabilitat dels PAUS i són els següents:

1. Complet, amb contingut suficient en tots els apartats que li són aplicables.
2. Concret, és a dir, específic d’aquella instal·lació o activitat i el seu entorn actual.
3. Pràctic i viable, ajustat a la realitat diària d’aquella instal·lació i aplicable en cas d’una emergència real.
4. Integrable en el sistema de protecció civil de Catalunya, tant des del punt de vista normatiu com operatiu.

Caldria anar un pas més enllà per resoldre qüestions com la que hem volgut posar de manifest. Es podria incorporar un nou punt:

5. Justificable. Quan no es disposa de llicència, ni normativa aplicable, cal demostrar que es garanteix l’evacuació mitjançant la metodologia ASET-RSET i/o models de simulació del foc i posteriorment d’evacuació.

Quan parlem de projectes de protecció contra incendis, això avui és possible, cal que en temes de protecció civil no ens quedem enrere.

La Direcció.

The post MSconsultors: especialistes en Plans d’autoprotecció appeared first on MSconsultors.

Així doncs, els tècnics que realitzem plans d’autoprotecció sovint han de respondre preguntes que actualment no tenen resposta en la normativa, per exemple:

• Cal limitar l’aforament a la rua del Carnaval de Sitges?
• Quin és l’aforament dels carrers de les festes de Gràcia a Barcelona?
• Com preveiem l’evacuació en les festes de la Patum de Berga?

El funcionament dels programes d’evacuació, determinen el comportament i els fluxos  que  tenen lloc en una evacuació i es basen en la modulació del moviment dels figurants amb algoritmes sobre la força social

El funcionament dels programes d’evacuació determinen el comportament i els fluxos  que  tenen lloc en una evacuació. Es basen en la modulació del moviment dels figurants amb algoritmes sobre la força social, tenint en compte paràmetres com l’acceleració, la velocitat desitjada, la direcció desitjada, interacció amb la resta de figurants en funció de l’espai vital, interacció amb els obstacles, etc. Així doncs, podem dir que cada figurant du a terme els següents processos durant tota la duració de la evacuació:

Esquema: Processos dels figurants durant una evacuació

Aquests programes ens permeten simular amb rigor sobre paràmetres que trobem a la realitat:

1. El model pel qual es desplacen els figurants pot ser estrictament idèntic a la realitat a l’acceptar com a bases plànols a escala en format CAD. Aquest fet ens permet reproduir l’espai real en el software. Aquesta base es caracteritzarà amb les escales, rampes, superfícies amb les seves corresponents característiques (pendents, longituds, etc.).
2. De la mateixa manera que reproduïm, configurem i adaptem l’espai a la realitat, podem definir les característiques que personifiquen als nostres figurants (temps de reacció, tipologia, velocitats, etc.). El fet de programar aquests factors permet deduir uns valors mitjans representatius per aproximar els percentatges de comportament entre el total de la multitud que trobaríem en un situació real: indecisió, seguiment de la multitud, falta de reacció, etc.

Així doncs, amb una base de càlcul molt propera a la realitat i un comportament molt realista dels figurants, podem acabar deduint uns temps d’evacuació molt fidels al que seria una evacuació real.

Aquests programes ens permeten augmentar i disminuir l’aforament de l’emplaçament estudiat, en funció a uns paràmetres propers a la realitat. I gràcies a la simulació podem demostrar quin és l’aforament màxim, quina serà la capacitat de les sortides d’evacuació, quines són les vies d’evacuació preferides en funció a la configuració de l’espai i en quin temps poden evacuar tots els assistents.

Degut a la capacitat de recrear la complexitat del comportament humà en situacions d’evacuació d’aquests programes han estat avalats per institucions reconegudes i per exemple actualment el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de l’Ajuntament de Barcelona, ja fa un temps que està treballant amb aquests simuladors i està posant en pràctica les conclusions dels estudis, amb tot un seguit de mesures com per exemple:

• Definir un sentit de circulació dels carrers de Gràcia, durant les festes.
• Definir uns carrers d’entrada i sortida de la Plaça Sant Jaume durant les festes.

Dissortadament, no tots els ajuntaments tenen els recursos per poder endegar projectes d’aquesta magnitud tecnològica, i és on les enginyeries que apostem per les noves tecnologies aplicades al sector de les emergències, hem de donar un cop de mà al sector públic en benefici de la seguretat de tots.

Guillem Cano
Geographer/ GIS Technician
MSConsultors
info@msconsultors.net

The post Simulacions d’evacuació: un complement a la normativa appeared first on MSconsultors.