Aquest desastre, gairebé paradigmàtic, va posar de manifest la fragilitat a la que estem sotmesos a les societats actuals. I si bé és cert a Catalunya, afortunadament, tenim una experiència relativament plàcida pel que fa a aquesta mena de desastres, això no vol pas dir que no hi estiguem exposats o que estiguem en posició de menystenir els riscos existents en el nostre territori.

De fet, aquest any hem viscut l’accident petroquímic d’IQOXE a La Canonja. Però molts recordem catàstrofes com el càmping dels Alfacs, la nevada del març de 2010, l’enfonsament del túnel del Carmel i el recent temporal Glòria. Tots ells causats per riscos diferents, però amb greus implicacions i conseqüències relacionades amb el territori.

El debat sobre com equilibrar els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts i la seguretat continua vigent.

Amb l’evolució de la tecnologia han nascut nous perills. A més, per un motiu o altre s’han accentuat els derivats dels riscos naturals, ja existents. La gestió de la interfície formada entre els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts, i la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient és encara avui en dia objecte de llargues discussions entre els diferents agents dels sistemes de seguretat, públics i privats, i la societat civil.

Per tot això és fonamental comptar amb una bona regulació mitjançant una planificació territorial ordenada que integri el factor risc.

Una de les solucions que es posa damunt de la taula és la instal·lació de barreres físiques. Una barrera física és un element de protecció integrat en el territori que permet resguardar la població dels possibles accidents de la indústria, que suporta els efectes químics (núvols tòxics i/o contaminació), mecànics (ona de sobrepressió i projecció de fragments) i tèrmics (radiació). Les metodologies de càlcul dels efectes possibles són fonamentals per a un correcte dimensionament d’aquestes barreres físiques.

El dubte i el debat, tanmateix, continuen vigents: quina hauria d’haver estat la barrera adequada per evitar Fukushima?

The post Risc i territori. Límits i barreres. appeared first on MSconsultors.

Alguns sectors en què podem trobar aquest tipus d’emmagatzematge són l’alimentari o el farmacèutic, entre d’altres.

A grans trets, les cambres frigorífiques industrials es classifiquen en:

• Cambres de refrigeració; fins als 0ºC.
• Cambres de congelació; per sota del 0ºC i que poden arribar als -25ºC i en alguns casos fins a -40ºC

L’ambient que es genera en aquests recintes és complicat per les seves característiques

• Baixes temperatures.
• Condensació.

Cal tenir en compte que les temperatures baixes o molt baixes poden afectar tant a l’esdevenir de l’incendi que deixa de comportar-se de manera habitual, com a les solucions convencionals que aplicaríem en una altra mena de magatzem.

Un projecte contra incendis en cambres frigorífiques ha de tenir en compte un seguit de punts crítics.

Els fums d’un incendi en cambres frigorífiques es refreden i no pugen de la mateixa manera que s’elevarien en un espai a temperatura ambient. A més també es generen corrents d’aire que fan que el fum es dilueixi.

Una detecció adequada és fonamental per evitar que l’incendi avanci de manera descontrolada abans no salti l’alarma. Un altre aspecte a considerar és que aquest tipus de magatzem es caracteritza per tenir grans alçades. En aquests casos cal triar la solució de detecció que eviti falses alarmes produïdes per cristalls del gel o que tinguin en compte l’estratificació del fum i la condensació.

Els sistemes de control de temperatura i evacuació de fums han de dissenyar-se d’acord a aquesta peculiaritat. A Catalunya cal tenir present la SP129 i la SP112.

Qualsevol sistema convencional d’extinció per aigua de canonada mullada pot tenir l’inconvenient de que es congeli l’aigua de les canonades. Les solucions més habituals per salvar el problema de la congelació són:

• Ruixadors secs. És a dir, canonada pressuritzada amb aire en comptes d’aigua.
• Ruixadors secs amb preacció. Consisteixen en instal·lar un sistema de detecció de resposta ràpida que possibiliti carregar amb aigua la instal·lació prèvia a l’activació del ruixador.

En cambres frigorífiques els incendis (especialment el fum) es comporten de manera diferent i les solucions convencionals no acostumen a ser vàlides.

Un projecte contra incendis en cambres frigorífiques ha de tenir en compte un seguit de punts crítics.

Per exemple, per aconseguir una bona refrigeració és fonamental un bon aïllament al sostre, al terra, parets, etc. L’elecció d’aquest aïllament (i el seu poder ignífug)  és una variable que pot afectar a bona part del projecte.

Cal prestar especial atenció a la sala màquines. Aquest és un dels punts crítics del projecte, ja que bona part dels incendis s’inicien aquí).  A nivell de protecció contra incendis, la ITC IF-03: Clasificación de los sistemas de refrigeración, remet al projectista al RSCIEI i al Codi Tècnic de la Edificació (CTE)

En definitiva, a l’hora de realitzar el projecte per aquesta mena d’instal·lacions, són moltes les consideracions que l’enginyer haurà de tenir en compte. Com hem dit al començament es tracta de projectes de gran complexitat, en aquest article n’hem apuntat només algunes.

The post La protecció contra incendis en cambres frigorífiques appeared first on MSconsultors.

Ja hem parlat en reflexions anteriors sobre la propagació del foc en façana i hi ha nombrosos articles i publicacions sobre el tema. Destaquem aquí l’Estudi sobre la problemàtica generada per la propagació d’incendis en façanes d’edificis del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dirigit pel nostre CEO, Jordi Sans.

A la web del Clúster de Seguretat Contra Incendis podem trobar força articles sobre els incendis en façanes:

• Alberto Diego, ITeC: Propagación del fuego por fachada. Ensayos a gran escala.
• KINGSPAN: Propagació d’incendis en façanes: Limitacions de les Euroclasses i avantatges dels assajos a gran escala.
• MSCONSULTORS: Anàlisi actual i propostes de futur de la propagació d’incendis per façanes d’edificis.
• EFECTIS: Eines de simulació d’incendis per a la investigació de sinistres.

La reflexió que volem fer en aquestes línies, però és una altra. Llegim a la premsa que l’edifici tenia 20 plantes (això és una alçada d’entre 60 i 70 metres). Les escales de Bombers no són suficientment llargues per assolir aquestes alçades. Per tant, les plantes superiors de qualsevol edifici amb una alçada superior a les 20 plantes són inaccessibles des de l’exterior amb les escales de Bombers. A aquest fet, caldria sumar-hi la dificultat d’accedir a un edifici amb la façana en flames com una torxa.

Les plantes superiors dels edificis de més de 20 plantes són inaccessibles des de l’exterior amb les escales de Bombers.

Amb tot això, hauríem de reflexionar sobre quines condicions de seguretat extra hem de dotar als edificis de gran alçada (EGA). El Código Técnico de la Edificación (CTE) ja fa una diferència en edificis de més de 18 metres d’alçada i de més de 28 metres d’alçada. A Catalunya també s’ha de tenir en consideració l’SP109  Instrucció Tècnica Complementària de Condicions de Seguretat en Edificis amb Alçada d’Evacuació Superior a 50 metres. No entrem a discutir aquí si són suficients o no, destaquem, però, que sí es té en compte l’alçada a l’hora d’establir unes o altres solucions a favor de la seguretat contra incendis.

Però la variable de l’alçada és la única que hem de tenir en compte? Entenem que fer normes és una tasca complicada ja que han de ser generals i els projectes són particulars, excepcionals. Tanmateix, quan es projecta la seguretat per a un edifici, pel que fa a l’accessibilitat dels equips d’emergència i rescat, hauríem de tenir en compte altres factors a banda de l’alçada o potser com combinen entre ells.

Els materials del que està feta la façana i el seu aïllament, el sistema constructiu d’aquesta (panell Sandwich, ventilada o no, murs portants…), la ubicació de l’edifici (està en carrers amples i de fàcil accés per als camions de Bombers o en carrerons estrets com els de Ciutat Vella?), l’alçada, etc. Les combinacions d’aquests quatre factors ens donen molt diverses possibilitats d’edificis i multitud de nivells de seguretat en funció de les solucions aportades en el projecte.

A MSConsultors ens agrada tant complir la normativa, com aportar sentit comú als nostres projectes per aconseguir el màxim de seguretat per a les persones i els béns.

Treballem els projectes buscant les solucions a mida per a cada una de les particularitats que tenen els edificis. Combinant el compliment normatiu amb les solucions prestacionals aconseguim resultats eficients per a problemàtiques complexes.

The post L’incendi de l’edifici d’habitatges de Madrid o una nova evidència del risc d’incendi en edificis de gran alçada appeared first on MSconsultors.