Aquest desastre, gairebé paradigmàtic, va posar de manifest la fragilitat a la que estem sotmesos a les societats actuals. I si bé és cert a Catalunya, afortunadament, tenim una experiència relativament plàcida pel que fa a aquesta mena de desastres, això no vol pas dir que no hi estiguem exposats o que estiguem en posició de menystenir els riscos existents en el nostre territori.

De fet, aquest any hem viscut l’accident petroquímic d’IQOXE a La Canonja. Però molts recordem catàstrofes com el càmping dels Alfacs, la nevada del març de 2010, l’enfonsament del túnel del Carmel i el recent temporal Glòria. Tots ells causats per riscos diferents, però amb greus implicacions i conseqüències relacionades amb el territori.

El debat sobre com equilibrar els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts i la seguretat continua vigent.

Amb l’evolució de la tecnologia han nascut nous perills. A més, per un motiu o altre s’han accentuat els derivats dels riscos naturals, ja existents. La gestió de la interfície formada entre els riscos provocats pels avenços tecnològics, els beneficis obtinguts, i la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient és encara avui en dia objecte de llargues discussions entre els diferents agents dels sistemes de seguretat, públics i privats, i la societat civil.

Per tot això és fonamental comptar amb una bona regulació mitjançant una planificació territorial ordenada que integri el factor risc.

Una de les solucions que es posa damunt de la taula és la instal·lació de barreres físiques. Una barrera física és un element de protecció integrat en el territori que permet resguardar la població dels possibles accidents de la indústria, que suporta els efectes químics (núvols tòxics i/o contaminació), mecànics (ona de sobrepressió i projecció de fragments) i tèrmics (radiació). Les metodologies de càlcul dels efectes possibles són fonamentals per a un correcte dimensionament d’aquestes barreres físiques.

El dubte i el debat, tanmateix, continuen vigents: quina hauria d’haver estat la barrera adequada per evitar Fukushima?

The post Risc i territori. Límits i barreres. appeared first on MSconsultors.

Un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG/ GIS) és un sistema dissenyat per capturar, emmagatzemar, manipular, analitzar, gestionar i presentar dades espacials. Aquest sistema ens proporciona un gran conjunt d’eines que podem combinar per tal de qualificar, classificar i contrastar les relacions espacials entre diversos elements i representar els resultats gràficament.

Aquest curs va dirigit a tots aquells professionals, amb o sense coneixements bàsics de SIG, que vulguin veure les potencialitats d’una eina multidisciplinar en expansió i així poder valorar la incorporació d’aquest conjunt de recursos en el desenvolupament de projectes per tal d’agilitzar l’avaluació de diverses variables en els projectes. Casos com l’optimització de rutes en el transport, la idoneïtat en l’emplaçament d’infraestructures de comunicació i telecomunicació o l’anàlisi de risc en tota mena d’indústries (preses, línies elèctriques, sistemes de clavegueram, etc.) fan dels sistemes d’informació geogràfica una eina imprescindible per a qualsevol projecte que interaccioni amb el territori.

Les classes seran impartides per dos dels nostres tècnics: Martí Bultó, enginyer industrial i responsable de projectes; i Guillem Cano, geògraf i tècnic SIG. I tractaran d’aspectes tan útils com superposició i proximitat,  superfícies, estadística espacial i no espacial,  administració de taules i selecció i extracció de dades, entre d’altres.

La durada del curs és de 8 hores, i se celebrarà el 24 d’octubre de 9.00 a 18.00 hores a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya (Via Laietana, 37, 2a planta).

Podeu accedir al programa complet i fer la inscripció en aquest enllaç: Curs Sistemes d’Informació Geogràfica.

The post Curs: Fonaments bàsics sobre els Sistemes d’Informació Geogràfica ( SIG ) i la seva aplicació appeared first on MSconsultors.